3r ESO - Socials - La paradeta de la ganga

Escrita per -
3r ESO - Ciències Socials

La paradeta de la ganga
"La paradeta de la ganga", és una activitat que hem fet el Dani i jo a Socials, i hem aprofitat la festivitat de Sant Jordi per exposar-la, però no és una activitat feta expressament per Sant Jordi.

Està relacionada amb la unitat didàctica "L'organització econòmica de les societats", i en concret amb les activitats econòmiques.

Hem cregut convenient que per a què entenguessin com  funciona qualsevol activitat econòmica desenvolupada per les persones, la millor manera era que els alumnes imles alumnes s'imaginessin que eren artesans i que confeccionessin qualsevol objecte fet a mà, per tal de veure les tres fases per les quals passa tota activitat econòmica. Així doncs, en la primera fase de producció, serà quan decidiran quins béns, en quina quantitat i quins mitjans han d'emprar per fer-la. Un cop decidit això, passaran a la fase de comercialització, és a dir, a la fase de venda al detall i, per últim, coneixeran la fase de consum, on  la compra dels béns que han posat a la venda, permetran a les persones satisfer les seves necessitats.
Per tant és un exercici didàctic i divertit alhora que els serveix per entendre com funcionen les activitats econòmiques  i per quines fases passen.

Montserrat Clopés
Professora del Departament de
Ciències Socials



 

Entrades populars d'aquest blog

En el barrio del Carmelo con “Últimas tardes con Teresa”

Escrita per -
El pasado 19 de octubre los alumnos de 2º de Bachillerato realizamos una excursión al barrio barcelonés del Carmelo para disfrutar de una ruta literaria del libro Últimas tardes con Teresa de Juan Marsé. Llegada al Carmelo A las 9 de la mañana, los 41 alumnos de 2º de Bachillerato nos dirigimos en autobús al barrio barcelonés del Carmelo. Al llegar, lo que más nos sorprendió fueron las empinadas cuestas del barrio. Durante un rato caminamos por las pendientes hasta llegar al punto de encuentro con los dos guías de la ruta. El punto de encuentro fue el exterior de una biblioteca bastante moderna que contrastaba con el resto del barri, y que, por cierto, nos brindaba unas maravillosas vistas de la Ciudad Condal. Después de esta breve parada introductiva, empezamos la ruta. Empieza la ruta A continuación, proseguimos la caminata y nos adentramos más en el barrio del Carmelo. Nos llamó mucho la atención el hecho de que hubiera escaleras mecánicas por todo el barrio, lo cual no es...
Més informació

UN PINGÜÍ DAMUNT DEL TELEVISOR

Escrita per -
Imatge
Un pingüi damunt del televisor , de l'escriptor Rodolfo del Hoyo , que ens va visitar, és un llibre amb una mica d’intriga i una mica d’amor. Té dues parts: la primera transcorre a Santa Coloma de Gramenet i s’hi explica una part de la història que al principi no s’entén, però a la segona part, que transcorre a Girona, se’ns dóna informació que ens ajuda a aclarir els fets. En Robert, el protagonista, s’enamora de l’Erika, la germana de la Carme, la xicota d’en Salva, el seu millor amic. Dies després, una noia desconeguda comença a preguntar a la Carme coses sobre el seu avi i sobre un pingüí que havia trobat en Robert a les golfes de casa dels seus avis feia temps. En Robert s’adona, per les preguntes, que els seus avis eren amics dels avis de la Carme. Després de parlar-ne en un bar, en Robert s’enamora d’ella. Totes dues famílies es posen a investigar i arriben a la conclusió que  havien canviat  el cognom d’una d’elles a Girona. Al registre civil de Girona no hi troben a...
Més informació

El poblat del Neolític Çatal Hüyük

Escrita per -
Imatge
http://www.xtec.cat/~jarrimad/antigua/prehisto.html Hem decidit escriure aquest article a partir d’una feina que ens va demanar el nostre professor de geografia. Consta de quatre apartats: introducció, la vida al poblat, figures religioses que s’hi han trobat i els santuaris. La vida al poblat Els habitants van aprendre a conrear terres i domesticar animals, així es van tornar sedentaris. Els poblats es solien construir dalt d’elevacions de terreny properes al riu, que protegien amb murs i fossats. La majoria d’habitants eren agricultors i pastors. la ceràmica, els teixits… propiciaren l’aparició d’artesans. Els poblats eren autosuficients, consumien gairebé tot el que produïen. també es feien alguns intercanvis amb objectes de prestigi (petxines, cerámica…). Çatal Hüyük És un antic assentament que data del 7 500 a C. Hi vivien 5 000 persones en una superfície de 13 hectàrees. Es trobava a la planta de Konya, a l’actual Turquia. Deessa mare En algun...
Més informació