L'alumnat de 2n d'ESO al Museu Egipci de Barcelona

Escrita per -



Museu Egipci de Barcelona
Dimecres 27 de gener els alumnes de segon d'ESO vam anar al Museu Egipci de Barcelona. Vam agafar l’autocar a dos quarts de nou del matí i ens vam posar en marxa cap a Barcelona, però, vam arribar abans que obrissin el museu així que ens vam esperar fins les deu.
Una vegada dins del museu ens vam repartir en dos grups, un grup va ser acompanyat per en David.
Només entrar hi havia una estàtua de pedra que representava una persona egípcia, vam aprendre a analitzar-la per poder saber de quina persona es tractava, però la prova definitiva per posar-li cara i ulls a aquesta estàtua va ser el jeroglífic que duia gravat a l’esquena: “El més gran dels faraons”. Amb aquesta observació vam entendre una frase que en David ens havia dit prèviament: “les pedres també parlen”. Després d’analitzar completament l’estàtua vam saber que es tractava d’en Ramsès II, un home molt important a l’antic Egipte i amb una característica molt estranya per a la seva època, va viure 92 anys quan l’esperança de vida no arribava als 40!
Aquest faraó va tenir més de 60 dones i 120 fills reconeguts.
Finalitzada l’explicació de l’estàtua, vam caminar fins a unes vitrines amb collarets i tot d’accessoris de l’antic Egipte. Aquests accessoris els portaven tant homes com dones, amb la intenció de sentir-se més atractius, de la mateixa manera que ho fem nosaltres. Una cosa que ens va cridar molt l’atenció fou els escarabats, es posaven en collarets, arracades... i no l'usaven com a amulet de la sort com molta gent pensa, sinó que és el símbol del renaixement, per aquesta raó en molts sarcòfags se'n poden trobar dibuixats.
Els nens i nenes menors de 12 anys anaven completament nus, per això podríem dir que el concepte de vergonya és propi de la nostra cultura.
Quan vam acabar de parlar dels accessoris, vam veure l’estructura d’un llit, tothom pensava que era de nen, però no, era un llit d’un adult. En aquella època la mitjana d’altura era d’un metre i mig.
Tot seguit vam poder veure una mòmia de veritat. Pel sarcòfag vam poder saber que era de cultura romana però que va acceptar ser momificada. El sarcòfag era de guix i hi tenia uns dibuixos pintats per simbolitzar la cultura de la mòmia. En David ens va explicar que aquesta mòmia era d’una noia de 17 anys. Fins i tot vam poder veure el seu cabell! Hi havia dos tipus de sarcòfags. A l’imperi Mitjà (1600a.C.) les mòmies miraven cap al costat, en molts sarcòfags hi estaven representats el ulls en un costat, i a l’imperi Nou es posaven mirant cap amunt.
Després d’observar els sarcòfags vam anar a veure una representació d’una tomba. Avui dia, s’hi tinguéssim la sort de poder entrar en una tomba autèntica, el més probable és que no trobéssim res.
Els egipcis decoraven les tombes amb dibuixos que representaven els déus, la família del difunt celebrant el pas d’aquest a l’altre món... tot i que passar a l’altre món no era gens fàcil, abans els morts havien de travessar quaranta-dues portes i en cada una hi havia un déu amb ganivets.
Fabricaven unes figures petites anomenades Osheptis que treballaven una vegada a l'any al paradís. L’any dels egipcis tenia 365 dies i les setmanes eren de 10 dies, però, a diferència de nosaltres, ells tenien 9 de labor i 1 dia festiu. Una vegada acabada la visita guiada vam fer una representació del ritual de momificació. Va ser molt divertit.

 Mireia Toledo Manrubia i Nermin Koubiss Ajoub – 2n B d'ESO

FUNDACIÓ ARQUEOLÒGICA CLOS - MUSEU EGIPCI DE BARCELONA
València, 284. E-08007 Barcelona Tel. (34) 93 488 01 88 · Fax. (34) 93 487 80 60 www.museuegipci.com

Entrades populars d'aquest blog

UN PINGÜÍ DAMUNT DEL TELEVISOR

Escrita per -
Imatge
Un pingüi damunt del televisor , de l'escriptor Rodolfo del Hoyo , que ens va visitar, és un llibre amb una mica d’intriga i una mica d’amor. Té dues parts: la primera transcorre a Santa Coloma de Gramenet i s’hi explica una part de la història que al principi no s’entén, però a la segona part, que transcorre a Girona, se’ns dóna informació que ens ajuda a aclarir els fets. En Robert, el protagonista, s’enamora de l’Erika, la germana de la Carme, la xicota d’en Salva, el seu millor amic. Dies després, una noia desconeguda comença a preguntar a la Carme coses sobre el seu avi i sobre un pingüí que havia trobat en Robert a les golfes de casa dels seus avis feia temps. En Robert s’adona, per les preguntes, que els seus avis eren amics dels avis de la Carme. Després de parlar-ne en un bar, en Robert s’enamora d’ella. Totes dues famílies es posen a investigar i arriben a la conclusió que  havien canviat  el cognom d’una d’elles a Girona. Al registre civil de Girona no hi troben altra
Més informació

El poblat del Neolític Çatal Hüyük

Escrita per -
Imatge
http://www.xtec.cat/~jarrimad/antigua/prehisto.html Hem decidit escriure aquest article a partir d’una feina que ens va demanar el nostre professor de geografia. Consta de quatre apartats: introducció, la vida al poblat, figures religioses que s’hi han trobat i els santuaris. La vida al poblat Els habitants van aprendre a conrear terres i domesticar animals, així es van tornar sedentaris. Els poblats es solien construir dalt d’elevacions de terreny properes al riu, que protegien amb murs i fossats. La majoria d’habitants eren agricultors i pastors. la ceràmica, els teixits… propiciaren l’aparició d’artesans. Els poblats eren autosuficients, consumien gairebé tot el que produïen. també es feien alguns intercanvis amb objectes de prestigi (petxines, cerámica…). Çatal Hüyük És un antic assentament que data del 7 500 a C. Hi vivien 5 000 persones en una superfície de 13 hectàrees. Es trobava a la planta de Konya, a l’actual Turquia. Deessa mare En alguns poblats s’ha
Més informació