La Celestina, una dramatúrgia per a alumnes de secundària

Dimecres 18 de desembre de 2014, els alumnes de 3r i 4t d'ESO i Batxillerat vam anar al teatre de l'Institut Antoni Cumella de Granollers per veure la representació teatral de La Celestina, de Fernando de Rojas.

Fernando de Rojas és un escriptor espanyol que va néixer a la Pobla de Montalbán (Toledo), cap al 1470, en una família de jueus de quatre generacions que va ser perseguida per la Inquisició, tribunal eclesiàstic establert antigament per perseguir els delictes contra la fe. Va estudiar dret a Salamanca i, com tots els estudiants de Salamanca d'aquella època, va haver de cursar tres anys obligatoris a la Facultat d'Arts. En possessió del títol de batxiller en lleis començà a exercir com a advocat a Talavera, d'on va arribar a ser alcalde.

Es creu, gairebé amb certesa, que va escriure un sol llibre, però d'una importància fonamental en la història de la literatura: La Celestina.

La representació a la qual vam assistir ens va agradar molt perquè li van donar un toc d'humor a l'obra. Els actors van interpretar bastant bé el paper dels respectius personatges. Potser la creació més original i el que va fer milllor el seu paper va ser el personatge de Melibea, per la seva expressivitat i la manera entenedora de fer-nos arribar el text. A més, va representar diversos papers , de manera que, realment, semblava cada vegada un personatge diferent.

Al final de l'obra, els actors ens van donar l'oportunitat de fer-los preguntes i ens ho vam passar molt bé i vam riure molt amb les nostres preguntes i les seves respostes.

La nostra professora de castellà, Júlia Pérez, ens havia lliurat l'obra i l'havíem representat a classe per conèixer-ne millor la història.

RESUM

Calisto és un jove de classe alta que coneix en un hort una bella jove anomenada Melibea i s'enamora d'ella bojament.

Un dia torna a trobar-la a la ciutat, prop de l'església, i li expressa els seus sentiments, però ella el rebutja.

Calisto se'n va a casa trist i decebut, i li explica les seves penes al seu criat Sempronio, el seu criat, que li recomana que vagi a veure la vella Celestina com a intermediària per ajudar en la seva relació amb Melibea. Calisto accepta ja que vol fer tot el possible per conquerir la jove.

Celestina és una dona gran que fa encanteris: en aquest cas, un conjur a Plutó que és el perillós Déu dels inferns i els inframons. Celestina presentava parelles i també regentava un prostíbul.

Aconsegueix entrar a la mansió de Melibea després de fer l'encanteri i aconsegueix que la jove correspongui a Calisto. Arran d'això, Celestina rep una joia per part de Calisto com a pagament, una cadena d'or, cosa que desperta la gelosia de Sempronio i Pármeno, dos dels criats de Calisto.

Els criats volen part dels guanys i els exigeixen a Celestina, però aquesta s'hi nega. Finalment, la maten i fugen, encara que més tard la justícia s'encarregarà d'ells.

Calisto solia visitar Melibea grimpant al seu jardí per una escala de corda. El jove, pensant que un dels seus nous criats tenia problemes, desitja intervenir en la baralla i en baixar per l'escala cau i mor. Melibea, en saber-ho, puja a una torre i es llença des de dalt.

I és així com acaba aquesta dramàtica història, de la qual podem extreure la següent lliçó: “Millor no jugar amb l'amor, perquè és lliure i no es pot forçar.”

Maria Karach Reverte, Lydia Mosegui Arcos i Ana Guillén Santos

3r A d'ESO