L'equip de redacció de Capicua us dona la benvinguda al format en línia de la revista de l'Institut Vinyes Velles

divendres, 30 de maig de 2014

Tom Sawyer i l'alumnat de 1r d'ESO

Els nois i les noies de 1r d'ESO han llegit, durant l'última avaluació del curs, la novel·la de Mark Twain Les aventures de Tom Sawyer.

Com a activitat complementària a la lectura han inventat històries i fet dibuixos que tenen com a protagonistes els personatges d'aquesta obra clàssica de Mark Twain, pseudònim de l'escriptor Samuel Langhorne Clemens.


Marc Pujol, 1r A
Halima 1r C
 Becky

-He sentit unes passes!  Digué la Becky.
-Tranquil·la, no és res, deu ser algun animalet que té el seu niu per aquí. Digué el Tom.
-Vola dir, Tom, tinc molta por!.
El Tom la va tranquil·litzar però ell tenia més por que la Becky.
El Tom li digué a la Becky que es quedés allà amagada, mentre ell explorava la cova. La Becky es va conforma
r amb la decisió
que havia pres el Tom.
El Tom va escoltar una altra vegada el soroll que provenia del fons de la cova,(sort que la Becky no ho va escoltar, va pensar el Tom).
El Tom va decidir agafar un pal que hi havia al terra de la cova, per si calia defensar-s´hi. El Tom avança uns metres i seguidament va trobar un punt de llum i va decidir apropar-se i va veure que aquella era la seva salvació.
-He trobat la sortida!
Va donar voltes per anar a buscar a la Becky i es va adornar que s´havia perdut, però uns metres més endavant va trobar la Becky.
- Per fi et trobo, ja he trobat la sortida, anem-nos-en!
_________________________________________
Junyao Yan 1r B ESO
Junyao 1r B ESO


RAGNAROK
En Tom era un nen entusiasmat, curiós i tafaner, juntament amb la seva amiga Becky decideixen anar a la cova dalt de la muntanya per descobrir que els víkings fa milers d’anys van estar en aquelles terres.
Junyao 1r B ESO
Pel camí va trobar un gran llac poc profund que estava plena de pedres arrodonides i grans. En Tom curiós va agafar una i se la va guardar a la motxilla. Passat el llac, a l’altre banda es van quedar horroritzats. Aquell lloc era ple d’ossos molt antics.
La Becky es va agafar a la màniga d’en Tom dient-li que tornessin cap enrere, però al girar-se va aparèixer aquella monstruositat que abans ningú creia.
Espantats corren cap a la sortida, aquella cosa els seguia però el van perdre de vista. Al caminar pel passadís en Tom li semblava que algú els seguia pel darrera. Tom es va aturar,, estranyat va obrir la motxilla i va agafar la pedra, la Becky li va preguntar què passava, però en Tom no va dir res i es va quedar mirant la pedra. De sobte es va començar a trencar-se I van veure com sortia una cria.
Amb els ulls com taronges es van precipitar I al van guardar en una maleta petita. Amb les cares pàl·lides van continuar però davant seu va aparèixer l’indi Joe que li apuntava amb una escopeta. Li va dir en Tom que li donés la maleta amb la cria. Tom paralitzat i sense pensar-ho li dóna la maleta. Joe va agafar la maleta I nerviós va sortir corrents per la sortida però davant seu va aparèixer aquell rostre amb la boca ben oberta I es va empassar l’indi Joe.
A l’acabar va tornar cap enrere i els dos nens van seguir endavant, i en un moment inesperat en el camí de sortida es van trobar en Huck que l’esperava.
I van tornar al poble.
_________________________________________
Nihad Bouzerhba 1r ESO

Capítol  XXXI

Un dia Tom i Becky van anar a una cova que hi havia sota una muntanya. Tom era un noi molt net i també tenia por, però en  canvi la Becky era una noia entremaliada. Tots dos van anar a explorar la cova i veure si trobarien alguna cosa, diners, minerals, etc. Quant més anaven al fons de la cova, més obscur era. Tom va trobar alguna cosa que brillava a terra. Ho va agafar i va veure que era un mineralet petit. Becky va dir que se l’emportarien  a casa però Tom va dir: 
-No, pot ser perillós.
Tom va sentir que algú el seguia i de sobte li va caure una pedra al cap. Becky va anar avançant i va veure a l’Indi Jo , que li va dir a la Becky:
-Heu de sortir d'aquesta cova immediatament.
-Per què?
-Aquí hi ha un esperit que s’apodera de les persones que vénen a agafar els minerals. 
-Què dius? Això es mentida!
-Si no me creus ja veuràs que és el que us passarà.
Becky i Joe es van separar, però Tom no es trobava bé, tenia mal de cap i de mica en mica queia a terra. Tom va veure els seus pares davant seu dient-li:
-Tom, fill meu, vés-te'n a casa, aquest lloc no és segur, hi ha un esperit que  s'apodera de tot.
Tom va avisar la Becky. Llavors van decidir marxar, tot i que no ho podien fer perquè portaven el mineral. Becky va agafar el mineral i el va començar a contemplar. Quan el va deixar al seu lloc llavors es quan van poder fer-ho. Van escapar i cada un va anar cap a casa seva.
_________________________________________
Rubén Molina 1r C ESO

Una aventura al passat.

El Tom i la Becky eren en un dels molts passadissos i galeries que hi havia a la cova a la que havien arribat amb la seva màquina del temps. El Tom i la Becky vivien al futur. Estaven cassats  i volien canviar el seu passat.
Van arribar a l’any 2014, on encara tenien deu anys, i van anar d’excursió a una cova.
Van aparcar la màquina del temps prop de l’entrada de la cova, rere uns arbustos perquè no la veiessin els nens del passat, que, justament entraven a la cova.
 El Tom i la Becky del futur van seguir als nens. Però després d’una estona els van perdre de vista i es van quedar sols. Llavors, van utilitzar un dels seus aparells del futur que havien portat amb ells, era una espècie de  GPS amb el qual podien trobar els nois i continuar amb la missió. Finalment, els van trobar. Entre el grup van veure al Tom i la Becky del passat i van anar corrents per evitar que es perdessin.
Així aconseguirien que el Tom i la Becky del passat trobessin un ullal de ratpenat que els serviria més tard de clau per obrir una porta secreta dins la cova que els portaria a un tresor. Utilitzarien el tresor per millorar les instal·lacions de la seva escola, així tindrien millors estudis, i per tant, al futur, tindrien millors treballs.