dimecres, 18 de març de 2015

21 de març, Dia Mundial de la Poesia

La Conferència General de la UNESCO va proclamar el dia 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia. A Catalunya la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) promou nombroses activitats relacionades amb la poesia i tria un poeta o una poeta cada any perquè escrigui un poema que és traduït a més de 20 llengües. 
Enguany ha correspost aquesta tasca al poeta lleidatà Jaume Pont qui ha escrit el poema Illa escrita.
Podeu llegir el poema i les traduccions en aquest enllaç.
http://issuu.com/lletres.gencat/docs/dmp_15/3?e=8491650/11564771

Illa escrita
                                   Altra vegada sóc
                   al lloc mateix on sempre arribo
                                                        Joan Vinyoli

La mirada inventa el món, la llum.
Aquí comença el naufragi de l'ombra
o la secreta deriva dels ocells.

Sota la parpella, la matèria blanca
i la llum negra, eternitat suspesa
en l'aire com una música muda.

Invento el temps i el seu viatge:
poema, areny i duna líquida, tinta
o roca al peu dels núvols emergida.

Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels déus
i d'aquella gran bagassa del dolor
que porta per nom Malenconia.

Tot és un lent ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada espera.

Només se sent una vaga fressa d'ales,
el foc blanc i l'aigua negra que bateguen
al cor d'aquesta illa escrita. Només:
en un mar de silencis, la foscúria.

Jaume Pont


Altres traduccions 

INSULA  SCRIPTA

Omne terrarum visus invenit, lumen.
Hic umbrae naufragium aut
Arcana passerum deflexio incipit.
Super palpebram, alba materia et
Nigra lux, aeternitas pendens,
Sicut musica tacita.
Tempus invenio et eius peregrinatio:
Poesis, arena atque cumulus
Liquidae arenae, atramentum aut
Rupis subtus nubes emergens.
Iterum in eodem loco sum, ubi
Semper advenio: pelagus ubi
Habitat filia damnatissimi dei et
Magnae doloris meretrix cui
Nomen est Malenconia.
Omne lentum ducere est
Clamor silentii, omne tacita est
Esxpectatio.
Tantummodo auditur fragor
Errabundus alarum,
Albus ignis, et aqua nigra percutiunt
In corde huius insulae scriptae,
Tantummodo in tacitum pelagus, obscuritas.

Jaume Pont
Traducció al llatí de Dolors CONDOM


ΓΡΑΜΜΕΝΟ ΝΗΣΙ
Είμαι και πάλι στο ίδιο μέρος
όπου πάντα φτάνω
Joan Vinyoli

Το βλέμμα επινοεί τον κόσμο, το φως.
Εδώ αρχίζει το ναυάγιο της σκιας
ή το κρυφό συντρίμι των πουλιών.

Κάτω απ’ το βλέφαρο, η άσπρη ύλη
και το μαύρο φως, κρεμασμένη αιωνότητα
στον αέρα σαν μια βουβή μουσική.

Επινοώ τον αέρα και το ταξίδι του:
ποίημα, ακρογιαλιά και ρευστός αμμόλοφος, μελάνι
ή βράχος που αναδύεται στα πόδια των συννέφων.

Είμαι και πάλι στο ίδιο μέρος
όπου πάντα φτάνω: η θάλασσα όπου ζει
η κόρη του πιο καταδικασμένου από τους θεούς
και εκείνης της μεγάλης εταίρας του πόνου
που ονομάζεται Μελαγχολία.

Όλα είναι μια αργή αναβολή της κραυγής
της γυμνότητας, όλα είναι μια βουβή αναμονή.

Μόνο ακούγεται ένας αόριστος θόρυβος φτερών,
η άσπρη φωτιά και το μαύρο νερό που πάλλουν
στην καρδιά αυτού του γραμμένου νησιού. Μόνο:
σε μια θάλασσα σιωπών, η σκοτεινιά.

Τξαόυμε Ποντ (Λλέιδα, 1947)

Versió d’Eusebi Ayensa
BESCHI LIBANAR

À diquelar imulela or moscaby òs parmasí.
Atoce chistelar or berdó es dují
o as sampuñi cobar jinar chirlicó.

Orasta as sosimbre, as mecar plasñi
jará as parmasí gallor dubé
siro barbal rascó singa but.

Chaomó or guajá jará or sun chiquén:
caroma, añias jará japallí combar, chuma
o conal as trin esl pajarí enagrar.

Jetrá esnetí paré as turra jasar
an butré abillar: as mate an otor
as churrumbela esl mu rachi esl Undebél
jará andoloya brico nagarata esl duquipén
ses apdé tarré acno Malcenconía.

Nubia ses trin malabi as carnaré
es as ampian, nubia andalló chanta agarabar.

Chirdé jimi pillí doba darcó ondina
as biné plasñi jetrá gallordé ses pachibelear
as garlochi d’ocasa beschi libanar. Chirdé
an japillé chantate, as arcoprindar.

Jaume Pont
Traducció al caló: Justa Garcia Moreno.

HET GESCHREVEN EILAND

De bik vind de wereld uit, het licht
hier begint de ondergang van de schaduw
of de geheime drift van de vogels.

Onder het ooglid, de witte materie
en het zwarte, de hangende eeuwigheid
en de lucht als nietszeggende muziek.

Ik vind de tijd uit en zijn reis
passie, zand en vloeibare duinen
of rots aan de grond van de wolken ontstaan.

Soms ben ik zelf de plek
waar ik altijd aankom: de zee, de dochter
de gootste vloek van de goden
en de grote tak van de pijn
die als naam draagt
Alles is een langzaam uitgestelde verontwaardiging
van het nietszeggende, alles is stlille verwachting.

Alleen hoor je de vage ruis van vleugels
het witte vuur en het zwarte water
die kloppen als het hart van dit geschreven eiland.
Alleen in een zee van stiltes, de duistenis.

Jaume Pont
Traducció al neerlandès: Gertrude Everdine de Fijter

Alumnes de 1r d'ESO han guarnit amb la professora de Llengua Castellana i Literatura una paret del passadís.