21 de març, Dia Mundial de la Poesia
La Conferència General de la UNESCO va proclamar el dia 21 de març com a Dia Mundial de la Poesia. A Catalunya la Institució de les Lletres Catalanes (ILC) promou nombroses activitats relacionades amb la poesia i tria un poeta o una poeta cada any perquè escrigui un poema que és traduït a més de 20 llengües. Enguany ha correspost aquesta tasca al poeta lleidatà Jaume Pont qui ha escrit el poema Illa escrita.
Podeu llegir el poema i les traduccions en aquest enllaç.
Illa escrita
Altra
vegada sóc
al lloc mateix on sempre arribo
Joan Vinyoli
La mirada inventa el món, la
llum.
Aquí comença el naufragi de
l'ombra
o la secreta deriva dels ocells.
Sota la parpella, la matèria
blanca
i la llum negra, eternitat
suspesa
en l'aire com una música muda.
Invento el temps i el seu
viatge:
poema, areny i duna líquida,
tinta
o roca al peu dels núvols
emergida.
Altra vegada sóc al lloc mateix
on sempre arribo: la mar on viu
la filla del més damnat dels
déus
i d'aquella gran bagassa del
dolor
que porta per nom Malenconia.
Tot és un lent ajornar el clam
de la mudesa, tot és callada
espera.
Només se sent una vaga fressa
d'ales,
el foc blanc i l'aigua negra que
bateguen
al cor d'aquesta illa escrita.
Només:
en un mar de silencis, la
foscúria.
Jaume
Pont
Altres traduccions
INSULA SCRIPTA
Omne
terrarum visus invenit, lumen.
Hic
umbrae naufragium aut
Arcana
passerum deflexio incipit.
Super
palpebram, alba materia et
Nigra
lux, aeternitas pendens,
Sicut
musica tacita.
Tempus
invenio et eius peregrinatio:
Poesis,
arena atque cumulus
Liquidae
arenae, atramentum aut
Rupis
subtus nubes emergens.
Iterum
in eodem loco sum, ubi
Semper
advenio: pelagus ubi
Habitat
filia damnatissimi dei et
Magnae
doloris meretrix cui
Nomen
est Malenconia.
Omne
lentum ducere est
Clamor
silentii, omne tacita est
Esxpectatio.
Tantummodo
auditur fragor
Errabundus
alarum,
Albus
ignis, et aqua nigra percutiunt
In
corde huius insulae scriptae,
Tantummodo
in tacitum pelagus, obscuritas.
Jaume
Pont
Traducció al llatí de Dolors CONDOM
ΓΡΑΜΜΕΝΟ ΝΗΣΙ
Είμαι και πάλι στο ίδιο μέρος
όπου πάντα φτάνω
Joan Vinyoli
Το βλέμμα επινοεί τον
κόσμο, το φως.
Εδώ αρχίζει το ναυάγιο
της σκιας
ή το κρυφό συντρίμι των
πουλιών.
Κάτω απ’ το βλέφαρο, η
άσπρη ύλη
και το μαύρο φως,
κρεμασμένη αιωνότητα
στον αέρα σαν μια βουβή
μουσική.
Επινοώ τον αέρα και το
ταξίδι του:
ποίημα, ακρογιαλιά και
ρευστός αμμόλοφος, μελάνι
ή βράχος που αναδύεται
στα πόδια των συννέφων.
Είμαι και πάλι στο ίδιο
μέρος
όπου πάντα φτάνω: η
θάλασσα όπου ζει
η κόρη του πιο
καταδικασμένου από τους θεούς
και εκείνης της μεγάλης
εταίρας του πόνου
που ονομάζεται
Μελαγχολία.
Όλα είναι μια αργή
αναβολή της κραυγής
της γυμνότητας, όλα είναι
μια βουβή αναμονή.
Μόνο ακούγεται ένας
αόριστος θόρυβος φτερών,
η άσπρη φωτιά και το
μαύρο νερό που πάλλουν
στην καρδιά αυτού του
γραμμένου νησιού. Μόνο:
σε μια θάλασσα σιωπών, η
σκοτεινιά.
Τξαόυμε Ποντ (Λλέιδα, 1947)
BESCHI LIBANAR
À diquelar imulela or moscaby
òs parmasí.
Atoce chistelar or berdó es
dují
o as sampuñi cobar jinar
chirlicó.
Orasta as sosimbre, as mecar
plasñi
jará as parmasí gallor dubé
siro barbal rascó singa but.
Chaomó or guajá jará or sun
chiquén:
caroma, añias jará japallí
combar, chuma
o conal as trin esl pajarí
enagrar.
Jetrá esnetí paré as turra
jasar
an butré abillar: as mate an
otor
as churrumbela esl mu rachi
esl Undebél
jará andoloya brico nagarata
esl duquipén
ses apdé tarré acno
Malcenconía.
Nubia ses trin malabi as
carnaré
es as ampian, nubia andalló
chanta agarabar.
Chirdé jimi pillí doba darcó
ondina
as biné plasñi jetrá gallordé
ses pachibelear
as garlochi d’ocasa beschi
libanar. Chirdé
an japillé chantate, as
arcoprindar.
Jaume Pont
Traducció
al caló: Justa Garcia Moreno.
HET GESCHREVEN EILAND
De bik vind de wereld uit, het
licht
hier begint de ondergang van
de schaduw
of de geheime drift van de
vogels.
Onder het ooglid, de witte
materie
en het zwarte, de hangende
eeuwigheid
en de lucht als nietszeggende
muziek.
Ik vind de tijd uit en zijn
reis
passie, zand en vloeibare
duinen
of rots aan de grond van de
wolken ontstaan.
Soms ben ik zelf de plek
waar ik altijd aankom: de zee,
de dochter
de gootste vloek van de goden
en de grote tak van de pijn
die als naam draagt
Alles is een langzaam
uitgestelde verontwaardiging
van het nietszeggende, alles
is stlille verwachting.
Alleen hoor je de vage ruis
van vleugels
het witte vuur en het zwarte
water
die kloppen als het hart van
dit geschreven eiland.
Alleen in een zee van stiltes,
de duistenis.
Jaume Pont
Traducció al neerlandès:
Gertrude Everdine de Fijter
Alumnes de 1r d'ESO han guarnit amb la professora de Llengua Castellana i Literatura una paret del passadís.
