Comiat i benvinguda a la primavera
Després d'uns dies de pluja que va rebre la primavera, avui entrelluquem els primers raigs de sol al cap de molts dies i descobrim els brots incipients dels vells lledoners que ben aviat cobriran la seva capçada de fulles.
Per acomiadar el trimestre i a les portes d'uns merescuts dies de descans,
un poema de Rossellò-Pòrcel (1913-1938)
"Cançó després de la pluja"
El vent juga amb el molí
i amb la rosa desclosa.
Matinet matí,
no ballis amb la calitja.
A l’escarabat bum bum
les ales li frisen.
Les flors de la perera
riuen i riuen.
Una mica de cel blau,
una mica mica.
El núvol empeny el núvol
i llisca que llisca.
Qui puja la muntanya?
El caragol que treu banya.
El sol s’encén i s’apaga,
albó, romaní, argelaga.
El sol s’apaga i s’encén,
farigola, romeguer.
El sol és aquí,
entre la rosa i el molí.
Matinet matí,
les bruixes es pentinen.
El sol és aquí.
Ai! Que es menja la calitja!
Bartomeu Rosselló-Pòrcel
