Sortida a Sitges

Escrita per -

El passat 10 de noviembre, les alumnes i els alumnes de 4t d’ESO vam anar a Sitges amb la intenció de visitar el Palau Maricel, el Cau Ferrat i el Museu Maricel, acompanyats de les professores Maria Menéndez, Helena Arnedo i Elia Gallego i del professor Pau Aguado.
Hi vam anar en un autocar de dues plantes. De camí, tothom estava molt emocionat i ben feliç. En arribar, ens vam dirigir a l’entrada del Palau Maricel, on vam esmorzar i ens vam dividir en tres grups: un, que anava acompanyat de la Maria, es va dirigir al Palau Maricel; els altres dos van anar cap al Museu Maricel i el Cau Ferrat amb trajectòries diferents, acompanyats de l’Helena els uns i de l’Elia i el Pau, els altres.
Tots els grups van gaudir d’explicacions que els van permetre aprendre coses noves i posar a prova els seus coneixements d’història. Al llarg del matí, les visites es van anar intercanviant, és a dir, el grup que estat al Palau Maricel després va anar al Museu Maricel i al Cau Ferrat, i a l’inrevés.
Després de les visites culturals, alumnes i professors van tenir temps lliure per anar allà on volguessin i van decidir trobar-se prop de l’església cap a les 15:45. Els i les alumnes vam gaudir d’uns moments inoblidables: molts vam aprofitar la platja, que era al costat, per prendre el sol, dinar-hi, caminar, recollir petxines, jugar-hi… i alguns fins i tot es van banyar! D’altres vam preferir anar a conèixer Sitges i la seva gent més a fons, però tots vam gaudir d’uns bons moments.
Arribada l’hora de tornar, tots i totes ens vam anar reunint sense problemes. Un cop a l’autocar que ens tornaria a l’entrada de l’Institut, no xerràvem tant com a l’anada, sinó que vam preferir mirar les fotos del dia, escoltar música, mirar per la finestra… i alguns es van adormir de tan cansats com estaven.
Cap a les cinc de la tarda ja érem a Montornès. Ens vam acomiadar i vam tornar cap a casa.
Algunes opinions
“El que més em va agradar de l’excursió va ser el temps lliure que ens van deixar. Vaig gaudir-lo molt.”
“Em va semblar molt interessant i excitant l’explicació al Palau Maricel.”
Zahra Kaffou
Laura Camps
4t ESO

Entrades populars d'aquest blog

UN PINGÜÍ DAMUNT DEL TELEVISOR

Escrita per -
Imatge
Un pingüi damunt del televisor , de l'escriptor Rodolfo del Hoyo , que ens va visitar, és un llibre amb una mica d’intriga i una mica d’amor. Té dues parts: la primera transcorre a Santa Coloma de Gramenet i s’hi explica una part de la història que al principi no s’entén, però a la segona part, que transcorre a Girona, se’ns dóna informació que ens ajuda a aclarir els fets. En Robert, el protagonista, s’enamora de l’Erika, la germana de la Carme, la xicota d’en Salva, el seu millor amic. Dies després, una noia desconeguda comença a preguntar a la Carme coses sobre el seu avi i sobre un pingüí que havia trobat en Robert a les golfes de casa dels seus avis feia temps. En Robert s’adona, per les preguntes, que els seus avis eren amics dels avis de la Carme. Després de parlar-ne en un bar, en Robert s’enamora d’ella. Totes dues famílies es posen a investigar i arriben a la conclusió que  havien canviat  el cognom d’una d’elles a Girona. Al registre civil de Girona no hi troben altra
Més informació

El poblat del Neolític Çatal Hüyük

Escrita per -
Imatge
http://www.xtec.cat/~jarrimad/antigua/prehisto.html Hem decidit escriure aquest article a partir d’una feina que ens va demanar el nostre professor de geografia. Consta de quatre apartats: introducció, la vida al poblat, figures religioses que s’hi han trobat i els santuaris. La vida al poblat Els habitants van aprendre a conrear terres i domesticar animals, així es van tornar sedentaris. Els poblats es solien construir dalt d’elevacions de terreny properes al riu, que protegien amb murs i fossats. La majoria d’habitants eren agricultors i pastors. la ceràmica, els teixits… propiciaren l’aparició d’artesans. Els poblats eren autosuficients, consumien gairebé tot el que produïen. també es feien alguns intercanvis amb objectes de prestigi (petxines, cerámica…). Çatal Hüyük És un antic assentament que data del 7 500 a C. Hi vivien 5 000 persones en una superfície de 13 hectàrees. Es trobava a la planta de Konya, a l’actual Turquia. Deessa mare En alguns poblats s’ha
Més informació