1r de Batxillerat - Sortida Museu de les Mines de Cercs
Sortida a les mines de Cercs
El passat dimecres 24 d’octubre, els alumnes de la matèria optativa d’Història del Món Contemporani vam visitar el poble de Cercs, les seves mines i el seu museu.
Vam quedar a les vuit del matí a la parada de l’autobús situada davant de l’institut. L’autocar va arribar, amb una mica de retard, això sí, i vam iniciar el viatge. El trajecte va durar al voltant d’una hora i mitja, durant el qual alguns dels alumnes van improvisar alguns raps fent una “batalla de galls”.
Havent arribat, vam esmorzar i vam iniciar la visita. El primer que vam fer va ser veure un video dins el museu que explicava la història de la mina: els seus orígens, els diferents propietaris i el seu tancament. La idea principal del video era que les mines eren de carbó i que durant la seva història es poden veure les innovacions de la revolució industrial: es va instal·lar un ferrocarril que transportava el carbó, es va crear una colònia per als treballadors, es va fundar una fàbrica tèxtil que funcionava amb l’energia que produïa el carbó i, fins i tot, una central termoelèctrica.
Després de veure el video, el nostre guia va fer-nos un recorregut pel museu. Vam veure que el carbó de la mina era molt ric en sofre, cosa que provocava que, en cremar-se, el sofre perjudiqués el medi ambient. De fet, alguns arbres propers a l’antiga central elèctrica tenien encara les fulles ennegrides. També vam veure de quina manera els miners havien il·luminat la mina al llarg de la seva història: des de llums que funcionaven amb oli fins a llanternes frontals que funcionaven a través de bateries recarregables.
Després del museu, vam endinsar-nos a les mines i vam recórrer uns cinc-cents metres amb uns vagons. Acte seguit en vam baixar i el guia ens explicà com eren les jornades dins d’aquestes. El que més ens va cridar l’atenció va ser que la presència de rates agradava als miners perquè eren les primeres que fugien si percebien que la mina s’ensorrava. L’evolució dins de les mines també havia estat notable: de les bigues de fusta a les de formigó; de picar amb un pic a tenir martells pneumàtics...
Una vegada fora, vam visitar la colònia que va fundar un dels amos de les mines perquè hi visquessin els seus treballadors, tot i que s’apunta que la veritable intenció era tenir els obrers més controlats. En la colònia hi havia un cinema, lloc on els diumenges es reunien els joves i on molts coneixien les seves parelles, ja que durant la setmana anaven a l’escola, que estava separada per sexes.
Els habitatges de les mines mostren els diferents moments de la història. Les primeres cases eren de dues o tres plantes i a cadascuna hi havia un habitatge. Tenien l’estil dels barris obrers de Londres. Hi destaquen els lavabos, situats en una mena de “casetes” exteriors.
Algunes eren més recents, de l’època franquista, i representaven l’estil arquitectònic del moment. D’altres tenien un estil més català: cases grans amb un habitatge a cada planta. A la segona planta s’hi accedia des del balcó, al qual es pujava a través d’unes escales.
L’església, força petita, era un lloc molt important en la colònia, al qual s’acudia els diumenges. El safareig, on rentaven la roba, destaca per tenir dos pilons: un on es rentava la roba de treball, embrutada de carbó, i un altre on es rentava la resta. Per últim, vam veure un habitatge real de la colònia. Era dels grans i tenia dues habitacions d’uns set metres quadrats, un lavabo petit, la cuina i una cambra on tenien l’armari. Els sostres eren ben alts ja que imitaven els edificis obrers de Londres, on els feien així per ventilar millor les llars.
Una vegada acabada la visita, vam fer-nos la foto de grup i vam pujar a l’autocar de nou. Mentre baixàvem, vam veure la casa del propietari- era enorme-. Estava situada més avall de la colònia perquè així podia disposar de la línia ferroviària com a medi de transport personal.
Vam arribar a Montornès amb una mica de retard, cap a les tres. Malgrat això, va ser una sortida molt interessant, en la qual vam poder aprendre coses noves relacionades amb el que havíem estudiat, i també va servir per unir més el grup.
Sortida a les mines de Cercs
El passat dimecres 24 d’octubre, els alumnes de la matèria optativa d’Història del Món Contemporani vam visitar el poble de Cercs, les seves mines i el seu museu.
Vam quedar a les vuit del matí a la parada de l’autobús situada davant de l’institut. L’autocar va arribar, amb una mica de retard, això sí, i vam iniciar el viatge. El trajecte va durar al voltant d’una hora i mitja, durant el qual alguns dels alumnes van improvisar alguns raps fent una “batalla de galls”.
Havent arribat, vam esmorzar i vam iniciar la visita. El primer que vam fer va ser veure un video dins el museu que explicava la història de la mina: els seus orígens, els diferents propietaris i el seu tancament. La idea principal del video era que les mines eren de carbó i que durant la seva història es poden veure les innovacions de la revolució industrial: es va instal·lar un ferrocarril que transportava el carbó, es va crear una colònia per als treballadors, es va fundar una fàbrica tèxtil que funcionava amb l’energia que produïa el carbó i, fins i tot, una central termoelèctrica.
Després de veure el video, el nostre guia va fer-nos un recorregut pel museu. Vam veure que el carbó de la mina era molt ric en sofre, cosa que provocava que, en cremar-se, el sofre perjudiqués el medi ambient. De fet, alguns arbres propers a l’antiga central elèctrica tenien encara les fulles ennegrides. També vam veure de quina manera els miners havien il·luminat la mina al llarg de la seva història: des de llums que funcionaven amb oli fins a llanternes frontals que funcionaven a través de bateries recarregables.
Després del museu, vam endinsar-nos a les mines i vam recórrer uns cinc-cents metres amb uns vagons. Acte seguit en vam baixar i el guia ens explicà com eren les jornades dins d’aquestes. El que més ens va cridar l’atenció va ser que la presència de rates agradava als miners perquè eren les primeres que fugien si percebien que la mina s’ensorrava. L’evolució dins de les mines també havia estat notable: de les bigues de fusta a les de formigó; de picar amb un pic a tenir martells pneumàtics...
Una vegada fora, vam visitar la colònia que va fundar un dels amos de les mines perquè hi visquessin els seus treballadors, tot i que s’apunta que la veritable intenció era tenir els obrers més controlats. En la colònia hi havia un cinema, lloc on els diumenges es reunien els joves i on molts coneixien les seves parelles, ja que durant la setmana anaven a l’escola, que estava separada per sexes.
Els habitatges de les mines mostren els diferents moments de la història. Les primeres cases eren de dues o tres plantes i a cadascuna hi havia un habitatge. Tenien l’estil dels barris obrers de Londres. Hi destaquen els lavabos, situats en una mena de “casetes” exteriors.
Algunes eren més recents, de l’època franquista, i representaven l’estil arquitectònic del moment. D’altres tenien un estil més català: cases grans amb un habitatge a cada planta. A la segona planta s’hi accedia des del balcó, al qual es pujava a través d’unes escales.
L’església, força petita, era un lloc molt important en la colònia, al qual s’acudia els diumenges. El safareig, on rentaven la roba, destaca per tenir dos pilons: un on es rentava la roba de treball, embrutada de carbó, i un altre on es rentava la resta. Per últim, vam veure un habitatge real de la colònia. Era dels grans i tenia dues habitacions d’uns set metres quadrats, un lavabo petit, la cuina i una cambra on tenien l’armari. Els sostres eren ben alts ja que imitaven els edificis obrers de Londres, on els feien així per ventilar millor les llars.
Una vegada acabada la visita, vam fer-nos la foto de grup i vam pujar a l’autocar de nou. Mentre baixàvem, vam veure la casa del propietari- era enorme-. Estava situada més avall de la colònia perquè així podia disposar de la línia ferroviària com a medi de transport personal.
Vam arribar a Montornès amb una mica de retard, cap a les tres. Malgrat això, va ser una sortida molt interessant, en la qual vam poder aprendre coses noves relacionades amb el que havíem estudiat, i també va servir per unir més el grup.
