1r i 2n de Batxillerat - Visita Croscat
El passat dijous dia 13 de desembre, els alumnes de Batxillerat de Ciències de la Terra i de Dibuix tècnic vam emprendre camí cap a la Garrotxa, concretament cap a Olot.
Els alumnes de Dibuix tècnic van visitar RCR Estudis, un estudi d’arquitectura. Lligat amb aquest, van visitar-hi una pista d’atletisme, dissenyada pels integrants d’aquesta associació d’estudis RCR.
Els alumnes de Ciències de la Terra, però, vam anar al Parc Natural de la zona volcànica de la Garrotxa, una zona catalana on hi ha hagut (i hi ha) vulcanisme. Podem trobar-hi més de 40 cons volcànics i 20 colades de lava. Aquests volcans germans són geològicament molt joves, ronden els 100.000 anys.
El volcà més famós és el Croscat, amb una forma de ferradura i tallat com si fos un pastís (aquest tall va ser fet pels homes, és artificial). Vam observar-ne totes les característiques que havíem estudiat prèviament a classe. Com he dit anteriorment, hi ha un tall que van fer els homes per poder-ne explotar econòmicament les gredes (tipus de roca volcànica); un cop clausurada l’explotació, ens permet observar les capes (estrats) que es formen al volcà, per l’acumulació de sediments, i que acaben formant el con volcànic. Vam poder-hi observar una clara diferenciació de diverses capes al con volcànic, i un canvi de tonalitat des de l’interior a l’exterior del volcà, d’un color fosc a un color roig respectivament. Aquest fet és causat per la petita variació de la composició química del material. Va ser espectacular veure el volcà que acostumàvem a veure en llibres amb les parts tan ben diferenciades, ja que semblaven esglaons.
Una altra característica molt destacable del volcà és el con volcànic. Té forma de ferradura, és a dir, la meitat del con volcànic està “desfet” i això és totalment natural, no és obra humana. Aquesta forma ve donada perquè l’erupció del Croscat, que va dividir-se en dues parts; l’erupció explosiva primerament, en què el volcà va expulsar piroclasts, blocs, cendres, pols volcànica... i l’erupció efusiva, que es caracteritza per l’emissió abundant de lava. El Croscat va comptar amb ambdues fases, i aquesta segona fase efusiva va fer que avui tingui aquesta estructura, aparentment desfeta. A més a més, es tracta d’una erupció de tipus freatomagmàtica, és a dir, que hi ha una barreja amb aigua, i això el fa molt més explosiu.
Un altre fet destacable, que vam poder veure tot baixat la zona de gredera va ser el fet de poder observar, allà mateix, tots els tipus de materials volcànics: pols volcànica, cendres, blocs i piroclasts. La pols volcànica (inferior a 0,6mm), les cendres (2mm), lapil·lis (2-60mm) i blocs (superior a 60mm) estaven concentrades, i vam poder tocar-les i observar-ne les diferències clarament. Vam veure com la pols, i concretament les cendres, són els materials més petits emesos pel volcà. Els lapil·lis, podríem dir, petites pedres, i finalment els blocs. D’aquests podríem saber-ne l’origen només observant-los. Si la roca és porosa, poc densa i té formes anguloses, voldrà dir que el seu viatge ha estat ben curt, i que en el moment de l’explosió s’ha traslladat pel con volcànic per rodolament. En canvi, si se’ns presenta una roca molt més densa, sense gaires porus, i de forma arrodonida (ametllada), sabrem que, a causa de l’explosió, el seu viatge ha estat molt més llarg, i s’ha traslladat molt lluny amb un moviment parabòlic (forma ametllada) i alhora de rotació (concentració dels materials més densos al centre), abans de caure a terra, trencant-se o no...
L’erupció del Croscat va tenir una durada de tres setmanes. A nosaltres ens sembla molt temps, però geològicament parlant, és un període de temps molt curt!
Vam aprendre també que es tracta d’un volcà monogenètic, com tots els de la zona volcànica de la Garrotxa, això vol dir que aquest volcà només podrà erupcionar una vegada. No obstant això, no vol dir que no puguin aparèixer nous volcans al voltant. Aquest és, doncs, el motiu pel qual hi ha una quarantena de volcans a Olot, perquè quan el magma ascendeix per les falles (esquerdes des de la cambra magmàtica fins a l’exterior de la terra) i el volcà finalitza l’erupció, el magma es solidifica, creant una espècie de tap que impedeix l’ascensió de nou magma.
Abans de tot això, prèviament fent ruta cap a la zona de gredera del Croscat (anomenada així perquè la roca que hi predomina és la greda), el nostre guia va fer-nos explicacions a mesura que anàvem avançant. Una de les curiositats va fer referència a l’alzinar; l’alzina és l’arbre que predomina al paisatge de muntanya (prepirinenc) com és el cas d’Olot. Pel camí vam veure una alzina que tenia l’escorça diferent de les altres; era una alzina surera. Aquest tipus d’alzina no és gaire abundant a Olot perquè estan millor adaptades a ambients més secs; el suro els permet mantenir millor la humitat.
Una vegada enllestida la ruta, vam dirigir-nos al Museu de volcans, a uns 15 minuts del Croscat. Allà vam reforçar la part teòrica que havíem vist abans a la visita al Croscat. A més a més d’explicació de diversos fenòmens geològics en general i específicament en el cas de la Garrotxa, també vam escoltar i aprendre diverses característiques biològiques de la biodiversitat que habita a la zona.
En conclusió general, aquesta sortida ha verificat els coneixements que aprenem a classe, ja que, com qualsevol àmbit de la ciència, no és el mateix veure-ho amb els teus propis ells que estudiar-ho d’un llibre. A més a més ens va sobtar molt que la zona volcànica de la Garrotxa té volcans, comparats amb la resta del món com ara els volcans de Hawaï, petits, joves i amb erupcions curtes, però en canvi a nosaltres ens va semblar que eren molt grans!
Ens va encantar poder veure el volcà, i poder aprendre tantes curiositats i fets reals! Us recomanem que hi aneu, és increïble poder tenir l’oportunitat de veure un volcà aquí a Catalunya!
Clàudia Closa Fierro
1r Batxillerat- C
