4t d'ESO - No sólo duelen los golpes

El passat 13 de novembre,  les alumnes i els alumnes de 4t d’ESO van anar a veure  No sólo duelen los golpes, un monòleg a càrrec de Pamela Palenciano que ja havia estat un èxit els cursos anteriors. Aquí teniu unes quantes opinions  sobre l’obra:

“El monòleg de l’altre dia em va semblar molt real. Algunes coses em van fer sentir identificada amb ella, ja que jo sóc dona i he passat per moltes situacions semblants. Definitivament, va ser molt emotiu.”
                                                                                                                      Gisela, 4t C
“ L’altre dia vam anar a veure el monòleg titulat No sólo duelen los golpes. En la meva opinió, va ser molt interessant, ja que l’actriu hi explicava la seva mala experiència del masclisme i moltes actituds que es veuen en el dia a dia, i això t’influeix perquè si et comportes així, ho deixis de fer.”
                                                                                                                      Oriol, 4t C

“L’altre dia vam anar a veure una obra de teatre sobre el maltractament, on la noia protagonista va explicar la seva experiència de deu anys amb un maltractador. Va ser molt dur perquè    moltes persones es van sentir identificades amb molts dels casos que va explicar. Tot i que la noia va ser molt dura parlant-ne, ens va anar bé per obrir els ulls.”
                                                                                                                      Marina 4tC

“Em va agradar molt la forma en què l’actriu ho va explicar. També em va semblar molt valenta d’explicar-ho i em va fer veure que aquestes coses li poden passar a tothom.”
                                                                                                                      Carla, 4t C

“Jo no vaig assistir a l’obra però l’havia vist prèviament per Internet,  i em va agradar perquè tracta aquest tema sense cap tipus de tabú, i ens fa veure que es passa per tot un procés de maltractament psicològic fins arribar al físic. El fet de parlar del maltractament d’una forma tan propera ens fa empatitzar amb la història que es narra i, a la vegada, ens fa qüestionar un munt de coses. Cal afegir que em va agradar com va explicar el fet que no podía deixar el seu agressor i em sembla necessari,  ja que moltes vegades no som capaços d’entendre la dependència de la víctima cap a qui l’agredeix, i acabem dient frases com “no el deixa perquè no vol, o no entenc perquè no el deixa”, i no acabem d’entendre la situació.
                                                                                                                      Natalia, 4t C


Entrades populars d'aquest blog

UN PINGÜÍ DAMUNT DEL TELEVISOR

El poblat del Neolític Çatal Hüyük